ALGÚ A QUI ESTIMO

Aquest escrit el dedico a la meva millor amiga que ha hagut de marxar a viure a Xina. Ella és una persona forta, lluitadora i molt entregada a les persones que estima. Al seu marit li van proposar anar a viure a Xina per qüestions laborals i ella ha deixat tot el que tenia aquí per oferir-li l'oportunitat de millorar professionalment. A la vegada els hi ha volgut brindar una bona oportunitat a les seves filles bessones de qüasi tres anys d'edat, ja que van a una escola que la meitat de l'educació la rebran en xinès i l'altra meitat en anglès. Us imagineu aquestes nenes el dia que tornaran a Espanya? Sabran quatre idiomes: català ( llengua materna), castellà ( una altra part de la seva llengua paterna ), xinès i anglès. Això a més a més de la cultura que hauran adquirit visquen allà. I el preu que ha hagut de pagar la meva amiga ( per dir-ho d'alguna manera ) ha sigut deixar la seva feina, família i amics. Tenint en compte també, el que suposa l'adaptació a la vida d'un altre país, l'idioma, el canvi de climatologia i de vida en general.És díficil perdre algú del teu costat amb qui ho comparties tot. Bé, no és ven bé perdre-la ja que mantenim el contacte i si realment és una amistat sòlida perdurarà per molts mils de kilòmetres que ens separin. Però la trobo molt a faltar i saber que no la puc veure en qualsevol moment que vull o compartir moments amb els nostres fills, o riure i plorar de les nostres coses, fer broma, anar a esmorzar, sopar, i fins i tot a vegades discutir de temes que ens toquen, és dur. Però l'admiro. L'admiro molt, perquè quan el seu marit li va proposar de marxar no s'ho va pensar dues vegades. Era el millor per ell i les seves filles i no els n'hi va voler privar. Al preu que fos. Ella és així. Altruista. Bona. Sincera. Bona mare i bona amiga dels seus amics. És per això que me l'estimo tant, perquè sempre hi és tot i la distància.